Parker evoca los momentos en los que acercaba los
dedos a su boca, le acariciaba los labios, le daba de comer queso, pequeños
peces fritos, uvas, hambre de aromas, la falda plegada sobre la silla, justo
antes de querernos en la penumbra.
qui sap si... És que Musa i realitat no solen coincidir. En qualsevol cas, somiar no és dolent (si es complementa despertant al costat d'aquest cos que dius, és clar). Val més viure que somiar.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarqui sap si... És que Musa i realitat no solen coincidir. En qualsevol cas, somiar no és dolent (si es complementa despertant al costat d'aquest cos que dius, és clar). Val més viure que somiar.
ResponderEliminar